Benvolguts companys,
Escric, us escric, aquesta nota quan ja ha tingut lloc l’assemblea anual de la Societat Valenciana de Neurologia i he deixat de presidir-la. El motiu d’aquest escrit, ja ho suposeu, transmetre la meua impressió sobre aquesta època, i despatxar el càrrec. Perquè, clar, la persona continua igual. Intentaré ser breu, que ja em teniu massa vist.
Crec que han segut dos anys fonamentalment continuadors de les anteriors Juntes Directives. Les novetats han vingut sobretot per circumstàncies externes. La col·laboració amb l’Institut Mèdic Valencià és l’eixemple més evident d’una continuació d’actuacions de anteriors Juntes. Durant estos anys hem aportat a l’IMV, i a la nostra Conselleria de Sanitat que així ho sol·licità, informacions sobre procediments invasius en la nostra especialitat, i hem pactat també oferir enguany un llibre divulgatiu, recull d’aclariments i consells per a pacients al que he proposat el nom de “Preguntes i respostes en Neurologia”. Hem coincidit independentment en l’interès de les actuacions de caire divulgatiu les tres parts: Conselleria, IMV i SVN, i lògicament hem col·laborat. D’aquesta manera hem vinculat les nostres actuacions divulgatives a les de la nostra Conselleria, aconseguint un valor afegit pel recolzament que pot rebre la nostra actuació amb el vist-i-plau del nostre govern i una valoració positiva del nostre treball per part de l’IMV i la Conselleria. He d’agrair particularment als membres de la Junta Directiva que han treballat en aquestos projectes el seu esforç i la seua dedicació. Finalment, en la web de la SVN s’han pogut fer públics els escrits, que estan completament accessibles.
Hem pogut vore també com la Conselleria ha assumit alguns aspectes del nostre pla d’atenció integral a les demències, el PAIDEM, que vam presentar a finals de 2001. Per fi, s’ha vist atesa alguna de les nostres preocupacions, encara que haurem de treballar encara més des de totes les bandes per aconseguir una aplicació més completa de les solucions proposades al PAIDEM. Concretament, s’han posat en marxa ja dos centres dedicats especialment a les demències en Alacant / Sant Vicent i en Castelló, i crec que ja ningú discuteix el paper central de la nostra especialitat en allò referent al diagnòstic i tractament d’aquest grup de patologia. Tampoc en l’àmbit gestor i polític. Junt a les demències, l’atenció a l’ictus i a l’epilèpsia són altres aspectes que han pres especial protagonisme i en els que hi ha molt a millorar. No hem avançat en la concreció de la cartera de serveis. Sí hem pogut corregir aspectes burocràtics de la tresoreria. En queden alguns aspectes més que no els repassaré ara i ací.
Referent a les novetats d’esta època, comentaré tres, les tres que personalment han resultat més inesperades, sobrevingudes per diverses circumstàncies, que m’han dut a algunes consideracions personals particularment insòlites i que han pogut tindre valoracions distintes segons els associats.
La primera, que no afecta directament a la SVN però sí a gran part dels seus membres, ha segut la convocatòria un nou concurs - oposició per a places en el sistema nacional de salut, esta vegada extraordinari i amb un criteri peculiar de selecció de personal, dissenyat per a consolidar places en el sistema als interins de més llarga durada, que oferia quinze places quan en tota la dècada dels noranta només se’n havien oferit nou. Bo, i molt esperat, per al col·lectiu, però no necessàriament per a cadascú dels membres del col·lectiu. Personalment el nomenament meu per al tribunal, possiblement concretat arran de la mediació de l’Institut Mèdic Valencià davant la Conselleria, forçà la meua participació com a jutge en el procés, acomplint d’esta manera un dels fins de la SVN, encara quan jo tenia fresques les meues sensacions d’examinat en l’anterior convocatòria. Ara, el tribunal ha hagut d’usar un mètode de valoració inèdit, al que s’han atribuit excesius components estimatius o arbitraris, d’altra banda sempre presents en aquestos processos. L’avanç del procés ha de produir que no s’acomplisquen algunes expectatives, fet particularment desagradable, però indefugible. I encara en queda. Sort a tots, que sempre va bé.
La segona, la més personal, ja al final d’aquesta època, ha segut l’oferta que he tingut d’assumir un lloc en l’equip directiu de l’Hospital en el que sempre he treballat, La Fe. Vaig decidir acceptar l’oferta per raons i circumstàncies personals que no cal descriure ara; això sí, al marge de cap qüestió de tipus polític. Encara que he volgut evitar cap condicionament o connotació no desitjats per la SVN al respecte, eixa decisió ha causat que els últims mesos meus com a president de la SVN haja estat dedicat laboralment més a la gestió sanitària en general que a la neurologia. Qualsevol circumstància de la Societat durant el periode ha sigut especialment tractada amb tots els membres de la Junta Directiva, que han hagut de dedicar un poc més de temps a les qüestions de la SVN. No obstant això, crec que la SVN ha patit com a poc una certa situació de inacció com a conseqüència de que el seu President no exercia de neuròleg “full-time”. Crec que això ha d’apuntar-se en el meu deure, ja que s’explica plenament per les meues decisions i la meua actitud. Encara que la majoria de judicis sobre les actuacions de les Juntes que he pogut presidir crec que seran positius, l’aspecte en concret que he comentat, el qual inclús podríem haver aprofitat, només l’hem dut com l’hem portat, en la meua impressió. Ara, ja sense càrrec representatiu, sincerament confie en continuar podent servir als fins de la Societat com a associat numerari normal, qualsevol que siga el lloc en el qual realitze la meua activitat laboral, pel meu interès, per compromís i vocació. I compte comptat, ja s’ha acabat.
Em guarde per al final la millor. Amb algun intent anterior de variar els estatuts de la SVN que no havia tingut èxit, en assumir la presidència no caldrà insistir en que no tenia cap intenció de promoure una modificació els estatuts. Però m’he vist, ens hem vist, obligats a fer-ho per la llei orgànica d’associacions 1/2002 que exigia l’actualització dels estatuts de la SVN d’acord amb allò que s’establia en eixa llei. S’ha resolt modèlicament la situació. Poc després del divuit aniversari de la SVN, en certa manera com a complement d’això que podria ser la seua majoria d’edat si fóra una persona, la SVN s’ha dotat d’un nou estatut adequat a la llei orgànica en una breu assemblea extraordinària, el 14 de novembre de 2003, en la qual tinguérem una assistència masiva, una gran quantitat de vots delegats i una votació unànime a favor del nou estatut. La unanimitat de la votació final amb més de cent vots acreditats és el senyal de la unió dels membres de la SVN en allò que la SVN representa i per damunt de qualsevol altra consideració. I el dia 24 de febrer de 2004 s’inscrigueren els nous estatuts en el registre d’associacions, sense instar-nos a cap modificació més, cosa que encara no sabíem el 28 de febrer quan celebràrem l’assemblea ordinària. Les modificacions sobre els antics estatuts són discretes. D’una banda, alguns canvis en l’elecció dels càrrecs representatius per garantir que es fa democràticament. Els càrrecs es trien individualment per a un període improrrogable de dos anys. D’altra banda, la SVN ara podrà modificar els seus estatuts amb menys dificultat perquè es podrà fer per majoria absoluta dels associats presents en l’assemblea convocada a l’efecte sense exigir un quòrum de dos terços dels associats com fins ara es requeria. Tota la resta roman bàsicament en els mateixos tèrmens que figurava. El texte complet del nou estatut està disponible en la web. La versió visada pel registre d’associacions és la valenciana.
El comportament dels diversos components de les Juntes Directives, dels ex-presidents que vam consultar durant l’elaboració dels nous estatuts i dels membres de la SVN en aquest repte social ha estat exemplar i és possiblement la major satisfacció personal que em duc com a record.
Sé que ja ho he dit, però he d’agrair la seua ajuda a els membres de les Juntes Directives que m’han acompanyat en estos anys. He tingut la sort de comptar amb uns excel·lents companys en ells i han mostrat la millor disposició. Han acomplit els encàrrecs tan bé que m’han fet pensar que he segut poc exigent amb ells. Les reunions de les Juntes han segut sempre cordials i agradables, s’han parlat i considerat moltes coses i no ha hagut cap discrepància rellevant.
Deixe el càrrec content, sense cap lamentació important sobre coses actuals o passades en la SVN, tranquil perquè en la Junta renovada veig moltes idees, ganes i capacitat per actuar en profit de la nostra Societat, agraït a tots els que heu participat en estos anys en les coses de la Societat, orgullós i pagat perquè m’heu deixat ser el vostre president una temporada i confiat en que haureu quedat més prompte satisfets que farts.
A la vegada, anime a la nova Junta Directiva a treballar amb sentit pràctic, a curt i llarg plaç, per als fins de la Societat amb entusiasme, imaginació, fermesa, prudència, paciència i insistència. Tots sabeu que teniu en mi un amic. Rebeu el meu comiat i un fort abraç

M Baquero