Any 2011
CONTRIBUCIÓ DE LA NEUROLOGIA VALENCIANA A LA LXIII REUNIÓ DE LA SOCIETAT ESPANYOLA DE NEUROLOGIA. BARCELONA. 15-19 de novembre de 2011
- Durant la
LXIII Reunió Anual de la Societat Espanyola de Neurologia
- realitzada a Barcelona es van presentar en total
987
- comunicacions de les quals,
64 (6.48%)
- corresponien a treballs per part d’Hospitals de la Comunitat Valenciana. En aquesta pàgina trobaràs els títols d’aquestes comunicacions, juntament amb els seus autors i el seu centre de treball. Tots els resums estan disponibles a la
Revista Neurologia Vol 26 Núm Especial Congrés
Resums de comunicacions orals
Resums de pòsters
- Si voleu col · locar les vostres presentacions a la web de l’SVN, simplement heu remetre-les a la següent adreça:
MALALTIES DESMIELINITZANTS
- ESCLEROSI MÚLTIPLE FAMILIAR: ESTUDI CLÍNIC I RADIOLÒGIC (Oral)
- C. Orella Guevara1, S. Noval Martín2, N. Martín Ibáñez3, B. Manzano Muñoz2, R. Cazorla García1, L. Rodríguez de Antonio1 i E. Díez Tejedor1
- 1Servei de Neurologia; 2Servei d’Oftalmologia. IdiPAZ. Hospital Universitari La Pau. 3Servei de Neurologia. Hospital de Gandia.
- Aquest treball té com a objectiu avaluar les característiques clíniques i radiològiques de pacients amb EM familiar, i determinar si són o no concordants. No es van trobar similituds quant a característiques clíniques i evolució de la malaltia.
- ESTUDI EPIDEMIOLÒGIC DE L’ESCLEROSI MÚLTIPLE EN EL DEPARTAMENT DE SALUT DE LA RIBERA (VALÈNCIA) (Oral)
- J.A. Domínguez Morán1, C. Peiró Vilaplana1, R. Muñoz Lacalle1, D. Costa Peredo2, F. Coret Ferrer3 i B. Casanova Estruch4
- 1Servei de Neurologia; 2Departamento de Qualitat i organització assistencial. Hospital Universitari de la Ribera. 3Servei de Neurologia. Hospital Clínic Universitari de València. 4Neurología. Unitat d’Esclerosi Múltiple. Hospital Universitari i Politècnic La Fe.
- Estudi epidemiològic realitzat en l’Area de la Ribera, sobre prevalença i incidència d’Esclerosi Múltiple. Presenten 130 pacients, amb una prevalença de 52 / 100.000 i una incidència de 8.5 pacients /100.000 habitants i any.
- CLASSIFICACIÓ DELS PACIENTS D’ESCLEROSI MÚLTIPLE SEGONS LA SEVA perfil neuropsicològic: UN ESTUDI DE CLÚSTERS (Oral)
- C. Forn Frías1, Á.J. Creu Gómez1, A. Belenguer Benavides2, A. Simón Gozalbo2, C. Àvila Rivera1 i J. González Rosa3
- 1Departamento de Psicologia Bàsica, Clínica i Psicobiologia. Universitat Jaume I. 2Servei de Neurologia. Hospital General de Castelló; 3Departament of Neurology Neurophysiology and Neurorehabilitation. Hospital San Raffaele. Milà.
- S’estudia un grup de pacients amb Esclerosi Múltiple i Síndrome Clínic Aïllat davant controls sans. Es va realitzar un estudi neuropsicològic per classificar el seu
- perfil i grau cognitiu. Conclouen que els pacients amb Deteriorament Cognitiu presenten alteració en la velocitat de processament i la memòria.
- BIOMARCADORS A Neuromielitis ÒPTICA I ESCLEROSI MÚLTIPLE (Oral)
- B. Casanova Estruch1, I. Bosca Blasco1, M.J. Magraner Benedicto1, F. Coret Ferrer2, M. Simó Castelló1, M. Burgal Martí3, I. Martínez Lafuente Villarreal3, A. Hernández Cano3, J. Ureña Peralta3, L. Sorribes Catret3 i D. Mathur3
- 1Servei de Neurologia. Hospital Universitari i Politècnic La Fe. 2Servei de Neurologia. Hospital Clínic Universitari. 3Laboratorio Confocal. Centre d’Investigació Príncep Felip.
- Aquest treball ha permès identificar un grup de proteïnes relacionades amb l’activitat del sistema immune, permetent diferenciar entre EM i NMO.
- PATRONS D’ACTIVACIÓ / DEACTIVACIÓN EN PACIENTS AMB SÍNDROME CLÍNIC AÏLLAT DURANT LA REALITZACIÓ DE LA TASCA SYMBOL DIGIT MODALITIES TEST (SDMT) (Oral)
- C. Forn Frías1, J. Creu Gómez1, I. Boscà Blasco2, B. Casanova Estruch2 i C. Àvila Rivera1.
- 1 Departament Psicologia bàsica, Clínica i Psicobiologia. Universitat Jaume I. 2Servei de Neuroimmunologia. Hospital Universitari La Fe.
- Aquesta comunicació té com a objectiu valorar els patrons d’activació / deactivación en relació amb les alteracions de velocitat de processament de la informació en pacients amb Síndrome Clínic Aïllat. S’observa un patró de deactivación divers en relació a la “xarxa neuronal per defecte”.
- EVOLUCIÓ DE LA OCT AL PRIMER ANY DESPRÉS SÍNDROME CLÍNIC AÏLLAT (Oral)
- I. Bosca Blasco1, R. López Lizcano2, I. Espanya Gregori3, S. Parra Escorihuela4, MJ Magraner Benedito5, F.C. Pérez Miralles5, C. Forn Frías6, F. Coret Ferrer7 i B. Casanova Estruch5.
- 1Servei de Neurologia; 3Servei d’Oftalmologia. Hospital Universitari i Politècnic La Fe. 2Servei d’Oftalmologia; 4Servicio de Neurofisiologia. Hospital de Manises. 5Servicio de Neurologia. Hospital Universitari La Fe. 6Departamento de Psicologia bàsica, Clínica i Psicobiologia. Universitat Jaume I. 7Servicio de Neurologia. Hospital Clínic Universitari de València.
- La tomografia de coherència òptica estudia la capa de fibres nervioses de la retina. En
- aquest estudi es pretén correlacionar, en 21 pacients amb síndrome clínica aïllada, el gruix d’aquesta capa de fibres nervioses de la retina amb la discapacitat i el volum cerebral.
- CARACTERÍSTIQUES CLÍNIQUES, RADIOLÒGIQUES I IMMUNOLÒGIQUES DE LES mielitis transverses longitudinalment EXTENSES (MTLE): FACTORS PRONÒSTIC (Oral)
- M. Sepúlveda Gázquez1, S. Llufriu Duran2, J. Riu Izquierdo3, M. Mendibe Bilbao4, S. Sants Lasaosa5, C. Iñíguez Martínez5, T. Ayuso Blanco6,
À. Pérez Sempere
- 7, C. Guijarro Castro8, L. Ramió Torrentà9, J. Castilló Justribó3, Í. Gabilondo Cuéllar2, I. Blanco Morgado2, P. Villoslada Díaz2, À. Rovira Cañellas10, X. Montalbán Gairín3, F. Graus Ribas2 i A. Saiz Hinarejos2
- 1Servei de Neurologia; 2Servei de Neurologia. IDIBAPS. Unitat de Neuroimmunologia-Esclerosi múltiple. Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. 3Neurología; 10Servicio de Radiologia. Unitat de RM. Unitat de Neuroimmunologia. CEM-CAT. Hospital Vall d’Hebron. 4Servicio de Neurologia. Hospital de Creus. 5Servicio de Neurologia. Hospital Clínic Universitari Lozano Blesa. 6Servicio de Neurologia. Complex Hospitalari de Navarra. 7Servicio de Neurologia.
Hospital General Universitari d’Alacant
- . 8Servicio de Neurologia. Hospital Universitari 12 d’Octubre. 9Grup de Neurodegeneració i Neuroimflamació. Unitat de Neuroimmunologia i Esclerosi Múltiple. IDIBGI. Hospital Universitari Dr Josep Trueta.
- Estudi multicèntric que pretén caracteritzar els pacients amb primer episodi de mielitis transversa aïllada i conèixer els factors associats a la seva recurrència. En la majoria de casos la causa sol ser idiopàtica i un 25% dels pacients presenten recurrències sense trobar, a curt termini, cap factor predictiu d’aquesta recurrència.
- INSUFICIÈNCIA cerebroespinal VENOSA CRÒNICA (ICVC) I ESCLEROSI MÚLTIPLE (Oral)
- B. Casanova Estruch1, F. Coret Ferrer2, J.L. Lleó Guijarro3, A. Navarré Gimeno4, M.J. Magraner Benedicto1, L. Landete Pascual5, I. Boscà Blasco1 i FC Pérez Miralles1
- 1Servei de Neurologia. Hospital Universitari i Politècnic La Fe. 2Servei de Neurologia; 3Servei de Radiologia. Hospital Clínic Universitari. 4Servicio de Neurologia. Hospital de Sagunt. 5Servicio de Neurologia. Hospital Universitari Dr Peset.
- En aquest treball s’estudia la presència d’insuficiència venosa cerebroespinal en relació amb patrons clínics d’Esclerosi Múltiple. Les conclusions preliminars indiquen que la ICVC és present en major proporció en pacients amb dany medul · lar difús.
- LES BANDES lípid-ESPECIFIQUES DE IGM S’ASSOCIEN AMB NIVELLS ALTS DE IL-17 EN PACIENTS AMB ESCLEROSI MÚLTIPLE (Poster)
- I. Bosca Blasco1, M. Simó Castelló2, M.J. Magraner Benedicto2, A. Navarré Gimeno3, F. Pérez Miralles2, F. Coret Ferrer3 i B. Casanova Estruch2.
- 1Servei de Neurologia. Hospital Universitari i Politècnic La Fe. 2Servei de Neurologia. Hospital Universitari La Fe. 3Servei de Neurologia. Hospital Clínic Universitari de València.
- En aquest treball es descriu una sèrie de 31 pacients amb EMRR i es determina la presència de bandes Lípid-especifiques d’IgM. En què aquestes bandes són presents els nivells d’IL-17F són més elevats, reflectint major activitat dels limfòcits Th17
- LESIÓ BULBOMEDULAR única. DESCRIPCIÓ D’UNA SÈRIE DE CASOS (Poster)
- E. Hernández Martínez de Lapiscina1, S. Llufriu Durán2, M. Sepúlveda Gázquez2, I. Gabilondo Cuéllar2, P. Villoslada Díaz2, F. Graus Ribas2, A. Saiz Hinarejos2, MJ Magraner Benedicto3. i B. Casanova Estruch4.
- 1Servei de Neurologia. Complex Hospitalari de Navarra. 2Unitat de Neuroimmunologia-Esclerosi Múltiple. Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. IDIBAPS. 3Neurología. Unitat d’Esclerosi Múltiple; 4Unidad d’Esclerosi Múltiple. Hospital Universitari i Politècnic La Fe.
- Es descriuen les característiques clínico-epidemiològiques dels pacients amb una única lesió bulb-medul·lar inflamatòria. S’inclouen 6 pacients d’aquestes característiques. Es conclou que es tracta d’una lesió amb característiques clíniques inespecífiques i que requereix d’un estudi complet per determinar la seva etiologia.
- QUANTIFICACIÓ DE FERRO CEREBRAL PER RESSONÀNCIA MAGNÈTICA EN ESCLEROSI MÚLTIPLE: RELACIÓ AMB ESCALA DE DISCAPACITAT (Poster)
- G. García Martí1, L. Martí Bonmatí2, M.J. Magraner3, F. Coret4, I. Bosca4, F. Pérez Miralles4 i V. Casanova Estruch4.
- 1Servei de Radiologia. Hospital Quirón València. 2Servei de Radiologia. Hospital Quirón. Hospital Universitari La Fe. 3Servei de Radiologia; 4Servicio de Neurologia. Hospital Universitari La Fe.
- L’objectiu del present treball és desenvolupar una metodologia per quantificar el ferro cerebral i avaluar la seva relació amb el grau de discapacitat mesura per EDSS en pacients amb EM. Els autors troben una correlació significativa entre l’EDSS i la quantitat de ferro cerebral.
- ESCLEROSI MÚLTIPLE FAMILIAR: ESTUDI AMB tomografia de coherència òptica (Poster)
- S. Noval Martín1, C. Orella Guevara2, B. Manzano Muñoz1, N. Martín Ibáñez3 i E. Díez Tejedor2
- 1Servei d’Oftalmologia; 2Servei de Neurologia. Hospital Universitari La Pau. 3
Servei de Neurologia. Hospital de Gandia.
- L’objectiu d’aquest treball és estudiar si hi ha patrons de concordança en les manifestacions oftalmològiques entre els membres d’una família afectada d’esclerosi múltiple, concloent que hi ha una baixa concordança entre aquests subjectes.
- VALORACIÓ D’EFICIÈNCIA DE CONSULTA MONOGRÀFICA DE MALALTIES DESMIELINITZANTS EN UN HOSPITAL COMARCAL (Poster)
- L. Gabaldón Torres, C. Badia Picazo, S. Reis Pausa. i J. Sales Felip. Servei de Neurologia. Hospital de Dénia.
- Es presenta un estudi descriptiu sobre pacients atesos per malalties desmielinitzants en una consulta monogràfica d’un hospital comarcal. Conclouen a més que es tracta d’una prestació eficient per diminución en els temps de demora, augment del percentatge de diagnòstic i disminució en el temps fins al tractament.
CEFALEES
- neuroestimulació OCCIPITAL A LA CEFALEA EN RAÏMS CRÒNICA: 7 ANYS D’EXPERIÈNCIA (Oral)
- A. García Casado1, L. Luca1, E. Guillamón Guillamón1, JM Láinez Andrés1, B. López Pesquera1, G. Llorens Calatayud1, P. Roldán Badía2 i G. García March2.
- 1Servei de Neurologia; 2Servei de Neurocirurgia. Hospital Clínic Universitari de València.
- Presenten la seva experiència en aquesta tècnica, amb 16 pacients, concloent que es tracta d’una tècnica segura i eficaç
- OXIGENOTERÀPIA PORTÀTIL EN EL TRACTAMENT AGUT DE LA CEFALEA EN RAÏMS. ESTUDI PILOT (Poster)
- A. García Casado, J.M. Láinez Andrés, B. López Pesquera, L. Luca i E. Guillamón Guillamón. Servei de Neurologia. Hospital Clínic Universitari de València.
- El grup d’Hospital Clínic realitza un estudi pilot per analitzar la utilitat del tractament simptomàtic del clúster amb oxigen portàtil. Es van incloure 4 pacients, tres dels quatre van presentar una resposta satisfactòria al tractament, amb millora de la seva qualitat de vida
MALALTIES VASCULARS CEREBRALS
- VALOR PRONÒSTIC DE L’ÍNDEX TURMELL-BRAÇ EN PACIENTS AMB ICTUS DESPRÉS D’UN ANY DE SEGUIMENT (Oral)
- E. Santamarina Pérez1, J. Álvarez Sabín1, A. Gil Núñez2, M. Quintana Luque1, M. Alonso de Leciñana3, J. Masjuan Vallejo3, E. Díez Tejedor4, J. Gállego Cullere5,
A. Llac Martín
- 6, J.C. López Fernández7, M. Salvadó Figueras1 i F. Rubio Borrego8
- 1Servei de Neurologia. Hospital Universitari Vall d’Hebron. 2Servei de Neurologia. Hospital General Universitari Gregorio Marañón. 3Servei de Neurologia. Hospital Universitari Ramón i Cajal. 4Servicio de Neurologia. Hospital Universitari La Pau. 5Servicio de Neurologia. Hospital de Navarra. 6Servicio de Neurologia.
Hospital Universitari La Fe
- . 7Servicio de Neurologia. Hospital Universitari de Gran Canària Dr Negrín. 8Servicio de Neurologia. Hospital Universitari de Bellvitge.
- Estudi multicèntric que valora l’índex turmell-braç com a predictor de la situació funcional i mortalitat a l’any de patir un ictus isquèmic. Aquest treball demostra que en aquests pacients un índex turmell-braç & lt; = 9 (patològic) és un predictor independent de la dependència funcional o mort.
- PRONÒSTIC A LLARG TERMINI DE PACIENTS AMB angioplàstia carotídia I OCLUSIÓ contralateral de caròtida: ESTUDI PROSPECTIU D’UN ÚNIC CENTRE (Oral)
- A. Llac Martín1, J.I. Tembl Ferrairó1, V. Parkhutik Matveeva1, F. Aparici Robles2, V. Vázquez-Añón Pérez2, E. Mainar Tello2, C. Alcalá Vicente1 i A. Bermejo Marín1
- 1Servei de Neurologia; 2Servei de Radiodiagnòstic. Hospital Universitari La Fe.
- Es presenta una sèrie consecutiva i prospectiva de 426 pacients tractats amb angioplàstia carotídia al llarg de 10 anys, comparant aquells amb oclusió contralateral, davant dels que no la presentaven, no trobant diferències significatives en l’evolució entre els dos grups
- INFLUEIX EL TRACTAMENT PREVI A LA SEVERITAT DE L’ICTUS EN PACIENTS AMB fibrilació auricular? (Oral)
- J. Renau Lagranja, A. Simón Gozalbo, J. Arnau Barrés, B. Molla Insa, C. Vilar Fabra, C. Soriano Soriano, RM Vilar Ventura, B. Claramonte Clausell, A. del Villar Igea i D. Geffner Sclarsky Servei de Neurologia. Hospital General de Castelló.
- Estudi retrospectiu de 132 pacients amb FA, que van presentar ictus isquèmic o AIT. Pretén comparar les característiques de l’ictus (severitat, situació funcional i mortalitat) en relació amb el tractament previ de la Fibril·lació Auricular (Correcte o Incorrecte). Els autors no troben diferències significatives en aquestes variables entre els dos grups de pacients.
- NIVELLS DE COLESTEROL EN PACIENTS AMB hemorràgia subaracnoïdal I LA SEVA RELACIÓ AMB EL PRONÒSTIC (Oral)
- V. Parkhutik Matveeva1, A. Llac Martín2, J.I. Tembl Ferrairo2, V. Vila Liante3 i V. Martínez Sales3
- 1Servei de Neurologia; 2Unitat d’Ictus; 3Centre de Recerca. Hospital Universitari La Fe.
- En aquest estudi prospectiu de 92 pacients amb hemorràgia subaracnoïdal es conclou que
- els nivells baixos de LDL són predictors de mala evolució clínica.
- ICTUS intrahospitalaris EN PACIENTS SOTMESOS A CIRURGIA O INTERVENCIONISME VASCULAR (Poster)
- R. Vera Lechuga1,
A. Llac Martín
- 2, B. Fonts Gimeno3, J. Gállego Culleré4, I. Casat Naranjo5, J. Tejada García6, F. Purroy García7, P. Delgado Martínez8, P. Simal Hernández9, J. Martí Fábregas10, G. Reig Roselló11, F. Díaz Otero12, M. Freijó Guerrero13, ML Carrer Escobar5, E. Díez Tejedor3, J. Egido Herrero9, J. Vivancos Mora11, A. Gil Núñez12, M. Alonso de Leciñana Cases1 i J. Masjuan Vallejo1
- 1Servei de Neurologia. Hospital Universitari Ramón i Cajal. 2Servei de Neurologia.
Hospital Universitari La Fe
- . 3Servei de Neurologia. Hospital Universitari La Pau. 4Servicio de Neurologia. Hospital de Navarra. 5Servicio de Neurologia. Hospital San Pedro d’Alcántara. 6Servicio de Neurologia. Hospital Universitari de Lleó. 7Servicio de Neurologia. Hospital Universitari Arnau de Vilanova. 8Servicio de Neurologia. Hospital Universitari Vall d’Hebron. 9Servicio de Neurologia. Hospital Clínic San Carlos. 10Servicio de Neurologia. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. 11Servicio de Neurologia. Hospital Universitari de la Princesa. 12Servicio de Neurologia. Hospital General Universitari Gregorio Marañón. 13Servicio de Neurologia. Hospital de Basurto.
- L’objectiu d’aquest treball multicèntric és analitzar els ictus intrahospitalaris en pacients sotmesos a cirurgia o intervencionisme vascular. Es van registrar 125 pacients i l’etiologia més freqüent va ser la cardioembòlica. La principal causa va ser la retirada del tractament antiagregant previ.
- EVOLUCIÓ DE CODIS ICTUS NO lisats PER DÈFICIT LLEUGER O EN MILLORA (Poster)
- C. Soriano Soriano, C. Vilar Fabra, D. Geffner Sclarsky, M. Peinazo Arias, A. Simón Gozalbo, J. Renau Lagranja i J. Arnau Barrés Servei de Neurologia. Hospital General de Castelló.
- Aquest estudi tracta d’analitzar l’evolució dels pacients amb dèficit lleuger o en millora als quals no es va realitzar trombòlisi. Són 132 pacients els inclosos i es va observar que un 20% dels mateixos van presentar dèficits persistents i un 8% dependents.
- CODIS ICTUS EXTRA I intrahospitalaris: TRACTEM ALS MATEIXOS PACIENTS? (Poster)
- A. Pampliega Pérez1, S. Martí Martínez2, M. Carrasco González3, S. Palao Duarte2, L. Hernández Rubio1, C. Martín Estefanía1, JA Monge Argilés1, Á. Pérez Sempere1, F.J. Montoya Gutiérrez1, E. Khabbaz Cañavate1 i C. Leiva Santana1
- 1Servei de Neurologia; 2Neurología. Unitat d’Ictus. Hospital General Universitari d’Alacant. 3Servei d’Emergències d’Alacant.
- Estudia les diferències entre característiques sociodemogràfiques, clíniques i temps emprats en pacients amb activació de codi ictus intrahospitalari davant del extrahospitalari. En aquests últims la puntuació NIHSS és més gran, però no de forma significativa, i el temps porta-agulla és menor que en els intrahospitalaris.
- TROMBOSI VENOSA CEREBRAL: ESTUDI DESCRIPTIU D’UNA SÈRIE HOSPITALÀRIA (Poster)
- F. Gascón Giménez, A. Ponz de Botiga, R. Chamarro Lázaro, JM Salom Juan, A. Piera Balbastre, J.M. Laínez Andrés, E. Guillamón Guillamón, G. Llorens Calataiud i D. Blasco de Nova. Servei de Neurologia. Hospital Clínic Universitari de València.
- Aquest treball descriu les característiques dels pacients atesos a l’hospital durant 9 anys amb diagnòstic de trombosi venosa cerebral. Es recullen 23 pacients i es objectiva una elevada prevalença d’estats trombòtics genètics o adquirits.
- ANÀLISI DESCRIPTIVA DE LA RESPOSTA DE LA POBLACIÓ ALACANT SUD DAVANT DEL ICTUS (Poster)
- S. Boned Riera, L. Navarro Cantó, C. Doménech Pérez, C. Piñana Plaça, M.Á. García Quesada i JA Colom Poveda Servei de Neurologia. Hospital General Universitari d’Elx.
- Es presenta un estudi descriptiu sobre una població de 100 pacients consecutius ingressats per Ictus a l’hospital d’Elx als quals se’ls passa una enquesta sobre els seus coneixements sobre l’ictus, concloent que els pacients reconeixen l’ictus com una patologia urgent, acudint a l’hospital dins el període finestra.
- CARACTERÍSTIQUES CLÍNIQUES I DEMOGRÀFIQUES DELS PACIENTS AMB ICTUS, AMB I SENSE fibrilació auricular. ESTUDI CONEIXES, COSTOS SOCIOECONÒMICS DE L’ICTUS A ESPANYA (Poster)
- J. Álvarez Sabín1, M. Yébenes Cortés2, J. Mar Medina3, J. Oliva Moreno4, C. Aleix Ferrer5, N. González Rojas6, V. Becerra Bachino6, JF Arenes Lara7, M.T. Martínez Zabaleta8, M. Rebollo Álvarez-Amandi9, T. Segura Martín10, A. Llac Martín11, J. Gallego Culleré12, J.I. López Gastón13, F. Moniche Álvarez14, J. Castell Sánchez15, MC Jiménez Martínez16, J.C. López Fernández17, I. Casat Naranjo18, M.C. González Rodríguez19, B. Escribano Soriano20, MA Casat Gómez2 i J. Masjuán Vallejo21
- 1Servei de Neurologia. Hospital Universitari Vall d’Hebron.2Health Outcomes Research. Pharmacoeconomics Outcomes & Research Iberia. 3Unidad de Gestió Sanitària. Hospital Alt Hagi de. 4Facultad de Ciències Jurídiques i Socials de Toledo. Anàlisi Econòmica i Finances. Universitat de Castella la Manxa. 5Presidencia. AVECE-ictus. 6Pharmacoeconomics-Market Access. Boehringer Ingelheim Espanya S.A. 7Unidad d’Ictus. Hospital Clínic Universitari de Valladolid. 8Unidad d’Ictus. Hospital Donostia. 9Unidad d’Ictus. Hospital Universitari Marquès de Valdecilla. 10Unidad d’Ictus. Hospital General Universitari d’Albacete. 11Unidad d’Ictus. Hospital Universitari La Fe. 12Unidad d’Ictus. Hospital de Navarra. 13Unidad d’Ictus. Hospital Universitari Miguel Servet. 14Unidad d’Ictus. Hospital Universitari Verge del Rocío. 15Unidad d’Ictus. Hospital Clínic de Santiago. 16Unidad d’Ictus. Complex Assistencial Són Espases.17Unidad d’Ictus. Complex Hospitalari Dr. Negrín. 18Unidad d’Ictus. Complex Hospitalari de Càceres. 19Unidad de Ictus.Hospital de Cabueñes. 20Unidad d’Ictus. Hospital Universitari Verge de l’Arrixaca. 21Unidad d’Ictus. Hospital Universitari Ramón i Cajal.
- Es presenta un estudi socioeconòmic nacional i de qualitat de vida en l’ictus. S’analitzen 322 pacients dels quals la meitat d’ells tenien Fibril·lació Auricular. Aquest subgrup va presentar una major discapacitat i dependència que el grup sense Fibril·lació Auricular
MALALTIES SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC, atàxies I PARAPARESIAS espàstiques DEGENERATIVES
- PERFIL CLÍNIC DE LA SÍNDROME MIASTÉNICO CONGÈNIT ASSOCIAT AL GEN GFPT1. ESTUDI DE DUES FAMÍLIES ESPANYOLES (Oral)
- J.J. Vílchez Padilla, N. Muelas Gómez, T. Sevilla Mantecón, F. Majordom Fernández, L. Bataller Alberola, P. Martí Martínez, R. Vílchez Medina, I. Azorín Villena i L. Gómez Perpinyà Servei de Neurologia. Hospital Universitari i Politècnic La Fe.
- Descripció d’una nova síndrome miasténico congènit associat al Gen GFPT1, amb un perfil clínic de miastènia de cintures.
- adrenoleucodistròfia: UNA CAUSA EXCEPCIONAL DE paraparèsia EN L’ADULT (Poster)
- E. Khabbaz Cañavate, F.J. Montoya Gutiérrez, S. Palao Duarte, M.A. Méndez Miralles, P. González Belmar i A. Pérez Sempere. Servei de Neurologia. Hospital General Universitari d’Alacant
- Es presenta un home de 40 anys amb adrenomielopatía. El diagnòstic va venir donat per la determinació d’àcids grassos de cadena molt llarga en plasma.
- DESCRIPCIÓ FENOTÍPICA D’UNA SÈRIE DE PACIENTS AMB MALALTIA DE Charcot MARIE-TOOTH DEGUDA A MUTACIONS EN EL GEN SH3TC2 (Poster)
- R. Sivera Mascaró1, C. Espinos Armero2, H. Pérez Garrigues3, L. Bataller Arberola4, P. Martín5, N. Muelas Gómez4, F. Mayordomo6, MJ Chumillas7, F. Palau8, J.J. Vílchez Padilla4 i M.T. Sevilla Mantecón4
- 1Servei de Neurologia; 3Servei d’Otorinolaringologia. Hospital Universitari La Fe. 2Servei de Genètica. Institut Valencià de Biomedicina CSIC. CIBER de malalties rares. 4Servicio de Neurologia. Hospital La Fe. CIBER de malalties rares. 5Servicio de Neurologia. CIBER de malalties rares. 6Servicio d’Anatomia Patològica. Hospital Universitari La Fe. 7Servicio de Neurofisiologia. Hospital Universitari La Fe. 8Servicio de Genètica. Institut Valencià de Biomedicina, CIBER de malalties rares.
- S’han estudiat 26 pacients pertanyents a 15 famílies i s’han descrit les mutacions més comunes del gen SH3TC2, presentant un fenotip característic i constant en les diferents mutacions.
- UTILITZACIÓ DE FLEBOGAMMA® EN PACIENTS AMB POLIRRADICULONEUROPATÍA desmielinitzant inflamatòria crònica (CIDP): RESULTATS DE L’ESTUDI ERIC (Poster)
- M.I. Illa Sendra1, R. Rojas García1, L.A. Querol Gutiérrez1, T. Sevilla Mantecón2, R. Sivera Mascaró2, C. Casasnovas Pons3, MA Alberti Aguiló3, M.J. Sedano Tous4, J.L. Muñoz Blanco5, C. Parades López6, J.L. Capablo Liesa7, J. Pardo Fernández8, A. Guerrero Sola9, E. Gutiérrez Rivas10,
J. Vílchez Padilla
- 2, J. Berciano Blanco4 i C. Márquez Infante6.
- 1Servei de Neurologia. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. 2Servei de Neurologia. Hospital Universitari La Fe. 3Servei de Neurologia. Hospital Universitari de Bellvitge. 4Servicio de Neurologia. Hospital Universitari Marquès de Valdecilla. 5Servicio de Neurologia. Hospital General Universitari Gregorio Marañón. 6Servicio de Neurologia. Hospital Universitari Verge del Rocío. 7Servicio de Neurologia. Hospital Universitari Miguel Servet. 8Servicio de Neurologia. Hospital Universitari de Santiago. 9Servicio de Neurologia. Hospital Clínic San Carlos. 10Servicio de Neurologia. Hospital Universitari 12 d’Octubre.
- L’objectiu d’aquest treball multicèntric és descriure el patró d’utilització i efectivitat de Flebogamma a curt i llarg termini en pacients amb CIDP. Es van reclutar 87 pacients, demostrant que és un tractament efectiu com a teràpia d’inducció i manteniment.
- MULTINEURITIS POST-INFECCIOSA. (Poster)
- A. Bernal Velasco, F.J. Morejón Burguillos i M. Asensio Asensio. Servei de Neurologia. Hospital General Universitari d’Alacant.
- Es presenta el cas d’un home de 34 anys amb clínica de multineuritis atribuïda a virus varicel-zòster
- LA MUTACIÓ P.K1729DEL EN PACIENTS AFECTES DE miopatia de LAING DE LA SAFOR ÉS FUNDADORA I TÉ UN ORIGEN ITALIÀ
- N. Moles Gómez1, T. Sevilla Mantecón1, M. Garcés Sánchez1, P. Hackman2, C. Espinos Armero3, I. Azorín Villena1, F. Majordom Fernández1, P. Martí Martínez1, JM Millán Salvador4, B. Udd5 i J.J. Vílchez Padilla1
- 1Servei de Neurologia; 4Servicio de Genètica. Hospital Universitari i Politècnic La Fe. 2Human Genetics. Folkälsan Institute of Human Genetics. 3Servei de Genètica. Ciber de Malalties Rares (CIBERRED). 5Department of Neurology. Tampere University Hospital and Folkälsan Institute of Genetics.
- Es confirma el caràcter fundador de la mutació p.K1729del a la regió de la Safor d’aquesta miopatia, que té un origen ancestral comú amb una família italiana. La datació de la mutació a la Safor coincideix amb l’expulsió dels moriscos i repoblació d’alguns pobles amb colons italians.
- ESTUDI MORFOLÒGIC, CLÍNIC I MOLECULAR EN PACIENTS AMB DÈFICIT DE calpaína I HIPERCKEMIA
- M. Martí Martínez1, N. Muelas Gómez1, A. Sáenz Peña2, O. Jaka Irizar2, M. Zulaica Ijurco2, I. Azorín Villena3, F. Majordom Fernández1, T. Sevilla Mantecón1, L. Bataller
- Alberola1, L. Gómez Perpiñá3, R. Vílchez Medina1, A. López de Muniain2 i JJ Vílchez Padilla1.
- 1Servei de Neurologia; 3Servei de Neurologia. CIBERNED. Hospital Universitari La Fe. 2Servei de Neurologia. Biodonostia. CIBERNED.
- Aquest treball estudia 31 pacients amb HiperCKemia asimptomàtica o paucisintomática amb l’objectiu és analitzar les característiques morfològiques i moleculars de les seves biòpsies musculars i valorar el dèficit de calpaína3 mitjançant immunotransferència per determinar la freqüència d’aparició d’LGMD2A en aquest grup de subjectes, o d’altres alteracions miopáticas.
NEUROLOGIA GENERAL
- ATENCIÓ CONTINUADA AL PACIENT neurològic CRÒNIC A TRAVÉS D’UNA CONSULTA ESPECIALITZADA D’INFERMERIA (Oral)
- R.M. Sánchez Pérez1, C. Díaz Marín2, V. Díaz Labrador3, N. Pérez Carmona3, L. Berenguer Ruiz3 i M. Lezcano Rodas3 1Servei de Neurologia. Hospital de la Vila Joiosa. 2Servei de Neurologia. Hospital Marina Baixa. 3Servei de Neurologia. Centre d’Especialitats de Benidorm.
- Estudi descriptiu de l’organització d’una consulta d’infermeria neurològica, en què es van atendre 362 pacients en 2 mesos. El motiu de consulta més freqüent va ser els trastorns de conducta en pacients amb demència. L’actuació d’infermeria solucionar la demanda del pacient en el 50% dels casos.
- DANY CEREBRAL SOBREVINGUT A LA COMUNITAT VALENCIANA. UNA APROXIMACIÓ A LA INCIDÈNCIA (2002-2009). (Oral)
- J. Xirivella Garrido1, I. Ferreros Villar2, R. Pérez Vicente2, P. Duc Sant Juan1, P. Gagliardo Vila-García1, J. Llibreter López2, M. Murie Fernández3 i S. Peiró Moreno2.
- 1Servei de Dany Cerebral. Hospital NISA Aigües Vives. Centre de Dany Cerebral NISA Vinalopó. Fundació Institut Valencià de Neurorehabilitació (FIVAN). 2Investigación en serveis de salut. Centre Superior d’Investigació en Salut Pública (CSISP). 3Departamento de Neurologia i Neurocirurgia. Clínica Universitat de Navarra.
- Estudi de disseny observacional que descriu la sèrie d’hospitalitzacions per diagnòstics amb elevada probabilitat de patir dany cerebral en un període de set anys. S’ha observat un increment en les taxes de pacients amb aquest diagnòstic al llarg del període estudiat de set anys
- APLICACIÓ DEL TEST DE PERFIL DE SÍMPTOMES AUTONÒMICS A les CEFALEES TRIGÉMINOAUTONÓMICAS (Oral)
- E. Khabbaz Cañavate1, J.A. Monge Argilés1, M. Ruiz Vergara2, S. Martí Martínez1, J. Sánchez Payá3 i C. Leiva Santana1
- 1Servei de Neurologia; 3Servei de Medicina Preventiva. Hospital General Universitari d’Alacant. 2Servei de Neurologia. Hospital Rafael Méndez de Lorca.
- L’objectiu de l’estudi va ser determinar si hi ha diferència de puntuació en el test de perfil de Símptomes Autonòmics entre els subjectes sans i amb Cefalea Trigemin Autonòmica. Les puntuacions del test van ser més elevades per als pacients amb Cefalea trigemin-autonòmica davant els subjectes control.
- estatus epilèptic NO convulsiu COM PRESENTACIÓ DE LA MALALTIA DE CREUZFELDT-JAKOB (Poster)
- C. García Pérez Cejuela. Servei de Neurologia. Hospital del Vinalopó.
- Es descriu un cas clínic d’ECJ que debuta amb clínica d’estatus epilèptic no convulsiu, concloent que existeix controvèrsia en la interpretació de les troballes neurofisiològics com estatus epileptico, o bé com alteracions prèvies al patró típic.
- Encefalomielitis AGUDA DISSEMINADA RECURRENTE. ÉS L’INICI D’UNA ESCLEROSI MÚLTIPLE? (Poster)
- C. Martín Estefanía, A. Bernal Velasco, F. Morejón Burguillos i C. Martín Estefanía. Servei de Neurologia. Hospital General Universitari d’Alacant.
- Es descriu el cas d’una Encefalomielitis recurrent amb bona evolució clínica, permetent distingir-la de l’EM, per les imatges de RM i absència de BOG.
- MALALTIA DE Marchiafava-Bignami: DESCRIPCIÓ D’UN CAS CLÍNIC (Poster)
- M.N. Vivó Orti1, G. Juan Catalá1, A. Alcantud Bertolín1, A. Cuevas Jiménez1, P. Taberner Andrés1 i C. Poyatos Ruipérez2
- 1Servei de Neurologia; 2Servei de Radiodiagnòstic. Hospital Universitari Dr Peset.
- Es descriu un cas clínic d’aquesta malaltia, amb les alteracions radiològiques característiques i la bona resposta a l’abandonament d’alcohol.
GESTIÓ I ASSISTÈNCIA NEUROLÒGICA
- COMPLIMENT DE PROTOCOL D’ATENCIÓ A URGÈNCIES A PACIENTS AMB crisis epilèptiques. ESTUDI RETROSPECTIU A UN ANY (Poster)
- A. del Villar Igea, Pajarón Boix, EB Claramonte Clausell, A. Simón Gozalbo i J. Renau Lagranja. Servei de Neurologia. Hospital General de Castelló.
- L’hospital de Castelló analitza i avalua de manera retrospectiva l’atenció a Urgències a pacients amb crisis epilèptiques sobre la base de l’emplenament de protocol d’assistència a aquests pacients. En menys de la meitat de les altes s’havia seguit aquest protocol
- ESTUDI DE LA DURADA DEL TRACTAMENT AMB memantina EN PACIENTS AMB MALALTIA D’ALZHEIMER (Poster)
- E. Gargallo Rico, J. Escudero Torrella, F.J. Diumenge Monge, J. Mascarell Estrada i J. Sánchez Martínez Servei de Neurologia. Hospital General Universitari de València.
- S’analitza el temps de tractament amb memantina en pacients amb Malaltia d’Alzheimer. Les dades han estat obtingudes de 117 pacients, sent la durada mitjana del tractament de 1260 dies.
NEUROEPIDEMIOLOGIA
- HOSPITALITZACIÓ PEDIÀTRICA PER LESIÓ CEREBRAL TRAUMÀTICA A LA COMUNITAT VALENCIANA. TENDÈNCIES 2002-2009 (Poster)
- J. Xirivella Garrido1, I. Ferreros Villar2, R. Pérez Vicente2, P. Duc Sant Juan1, P. Gagliardo Vila-García1, J. Llibreter López2 i S. Peiró Moreno2.
- 1Servei de Dany Cerebral. Hospital NISA Aigües Vives. Centre de Dany Cerebral NISA Vinalopó. Fundació Institut Valencià de Neurorehabilitació (FIVAN). 2Investigación en serveis de salut. Centre Superior d’Investigació en Salut Pública (CSISP).
- L’objectiu del treball és descriure les tendències recents en hospitalitzacions per lesió cerebral traumàtica a la Comunitat Valenciana, durant el període 2002-2009. es
- objectiva una disminució en la tendència del TCE pediàtric durant aquest període.
- EL DIAGNÒSTIC DE LESIÓ CEREBRAL anòxica ALS HOSPITALS DE LA COMUNITAT VALENCIANA. INCIDÈNCIA I CARACTERÍSTIQUES (Poster)
- J. Xirivella Garrido1, I. Ferreros Villar2, R. Pérez Vicente2, P. Duc Sant Juan1, P. Gagliardo Vila-García1, J. Llibreter López2 i S. Peiró Moreno2.
- 1Servei de Dany Cerebral. Hospital NISA Aigües Vives. Centre de Dany Cerebral NISA Vinalopó. Fundació Institut Valencià de Neurorehabilitació (FIVAN). 2Investigación en serveis de salut. Centre Superior d’Investigació en Salut Pública (CSISP).
- Durant el període de 2002-2009 es van analitzar les altes hospitalàries amb diagnòstic de dany cerebral anòxic, observant-se un increment en la incidència d’aquesta patologia.
- PREVALENÇA I PRESENTACIÓ CLÍNICA DE MALALTIES neurogenètiques EN L’ÀREA DE LA MARINA ALTA (Poster)
- J. Sales Felipe1, M.D.C. Badia Picazo2 i L. Gabaldón Torres2
- 1Servei de Neurologia. Hospital de Dénia Marina Alta. 2Servei de Neurologia. Hospital Dénia Marina Salut.
- Es presenta un estudi transversal descriptiu de prevalença de malalties neurogenètiques en aquesta àrea de salut, observant un increment en la prevalença de Malaltia de Huntington i de Cadasil.
EPILÈPSIA
- EFICÀCIA lacosamida endovenosa AL estatus epilèptic: ESTUDI MULTICÈNTRIC OBSERVACIONAL ESPANYOL (Oral)
- J. Miró Lladó1, M. Falip Centellas1, R. JUVANY Roig2, M. Santurino plaça1, M. Toledo Argany3, E. Santamarina PÉREZ3, V. Villanueva Haba4, A. Ànec Pato5 i J. Ruíz Jiménez6. 1Servei de Neurologia; 2Servei de Farmàcia. Hospital Universitari de Bellvitge. 3Servei de Neurologia. Hospital Universitari Vall d’Hebron. 4Servicio de Neurologia. Hospital Universitari i Politècnic La Fe. 5Servicio de Neurologia. Hospital Povisa. 6Servicio de Neurologia. Hospital Universitari Verge de les Neus.
Aquest estudi multicèntric conclou que la Lacosamida és un fàrmac ràpid, segur i eficaç com a tractament en l’estatus epilèptic quan els fàrmacs estàndard fracassar o estaven contraindicats.
- EFECTE DE LA RADIOCIRURGIA EN PACIENTS AMB crisis epilèptiques SECUNDÀRIES A malformacions arteriovenoses (Oral)
- I. Sastre Bataller1, V. Parkhutic Matveeva1, J.F. Vázquez Costa1, A. Llac Martín1, J.I. Tembl Ferrairo1, F. Aparici Robles2, L. Guillén Bargas2 i V. Moreno Ballester2 1Servei de Neurologia; 2Servei de Radiologia. Hospital
- Universitari La Fe.
Estudi retrospectiu de 108 pacients amb MAV i tractats amb radiocirugia. Es descriu l’evolució clínica i la repercussió de les seqüeles del tractament. Es conclou que l’evolució clínica de les crisis epilèptiques en aquests pacients és independent de les conseqüències del tractament radioquirúrgico.
- FACTORS PREDICTORS DE L’EVOLUCIÓ COGNITIVA EN LA CIRURGIA DE L’epilèpsia del lòbul temporal (Oral)
- J.F. Vázquez Costa1, J. Palau Bargues2, A. Camp García1, I. Sastre Bataller1, M. Garcés Sánchez1, A. Gutiérrez Martín3 i V. Villanueva Haba1. 1Servei de Neurologia; 3Servei de Neurocirurgia. Hospital Universitari La Fe. 2Servei de Neurologia. Hospital de Manises.
Es descriu l’evolució cognitiva de pacients operats d’epilèpsia temporal. Després d’un seguiment de 9.7 mesos de mitjana no empitjorar cap test neuropsicològic en el 55% dels pacients. El grup intervingut d’hemisferi dominant empitjorar la nominació i la memòria verbal. El grup intervingut l’hemisferi no dominant va empitjorar la memòria visual.
NEUROONCOLOGÍA
- ATÀXIA DE LA MARXA SECUNDÀRIA A síndrome paraneoplàsica POC HABITUAL (Poster)
- M.Á. Méndez Mirallles1, S. Martí Martínez1, L. Medina Ruíz2, E. Khabbaz Cañavate1, FJ Montoya Gutiérrez1, C. Leiva Santana1, C. Martín Estefanía1 i F. Martínez Román1. 1Servei de Neurologia; 2Servei de Medicina Intensiva. Hospital General Universitari d’Alacant.
Es presenta un cas clínic d’atàxia de la marxa secundària a hipernefroma renal esquerre, amb espectacular mejoria després de la exèresi del mateix. Els autors criden l’atenció sobre la necessitat de recerca de tumor ocult, tot i la normalitat en marcadors tumorals i Ac onconeuronales.
- mielitis AÏLLADA DE REPETICIÓ AMB ANTICOSSOS ONCONEURONALES ANTI-CV2 (CRMP5) (Poster)
- C. García Pérez Cejuela i C. González Fernández. Servei de Neurologia. Hospital del Vinalopó.
Es presenta un cas clínic de mielitis amb onconeuronales positius, no hallandose després del seguiment neoplàsia oculta, i associant la presència d’anti-CV2.
CONDUCTA I DEMÈNCIES
- TEORIA DE LA MENT – CREENÇA DE PRIMER ORDRE A DETERIORAMENT COGNITIU LLEUGER I ALZHEIMER LLEU (Oral)
- M. Baquero Toledo1, A. Camps García1, J. Tirapu Ustarroz2, J. Mazón Herrero3, V. Peset Mancebo4, J. Escudero Torrella4, C. Guillén Fort4, A. Bé Cayo4, JM Lainez Andrés4, B. López Pesquera4 i V. Belloch Ugarte5
- 1Servei de Neurologia. Hospital Universitari i Politècnic La Fe. 2Servei de Neuropsicologia. Clínica Ubarmin. 3Instituto Neurociències. Hospital Quirón de València; 4Servicio de Neurologia. Hospital General Universitari de València. 5Servicio de Radiologia. ERESA.
Aquest treball pretén explorar la possibilitat d’avaluar la Teoria de la Ment en pacients amb Deteriorament Cognitiu Lleu i Malaltia d’Alzheimer, incloent dades de 226 pacients. Els autors demostren alteracions en aquest grup de pacients, podent ser útil valoració com a indicador de risc per conversió a demència.
- SEGUIMENT neuropsicològic DE SUBJECTES CONTROL ESTUDIATS PRÈVIAMENT AMB BIOMARCADORS DE MALALTIA D’ALZHEIMER A LCR (Oral)
- R. Gasparini Berenguer1, J.A. Monge Argilés1, C. Muñoz Ruíz2, J. Sánchez Payá3, FJ Montoya Gutiérrez1 i C. Leiva Santana1. 1Servei de Neurologia; 2Laboratorio d’Immunologia; 3Servei de Medicina Preventiva. Hospital General Universitari d’Alacant.
Els autors tenen com a objectiu trobar diferències en els nivells de biomarcadors d’EA en LCR segons la seva evolució cognitiva a dos anys. S’analitzen 36 subjectes sans, trobant diferències en els nivells de biomarcadors en sans enfront dels que desenvoluparan deteriorament cognitiu
- INFLUÈNCIA DE L’EDAT EN L’ESTUDI DE BIOMARCADORS DE MALALTIA D’ALZHEIMER
- A LCR DE SUBJECTES CONTROL (Oral)
- F.J. Montoya Gutiérrez1, J.A. Monge Argilés1, C. Muñoz Ruíz2, J. Sánchez Payá3, M. Gómez López4 i C. Leiva Santana1 1Servei de Neurologia; 2Servei d’Immunologia; 3Servei de Medicina Preventiva; 4Servicio de Neuropsicologia. Hospital General Universitari d’Alacant.
L’objectiu del present estudi és confirmar la influència de l’edat sobre els nivells de biomarcadors d’EA en LCR en 55 subjectes control, concloent que l’edat influeix de forma moderada sobre els nivells de p-Tau i T-Tau, i no sobre els d’AB-42
- ADAPTACIÓ DE L’ESCALA Disability ASSESSMENT FOR Dementia (DAD) A POBLACIÓ ESPANYOLA (Oral)
- A. Sánchez Pérez1, S. López Roig2, A. Pampliega PÉREZ3, C. Leiva Santana3, P. Peral Gómez1, M. Hurtado Pomares1 i MDLÁ. Pastor Mira2. 1Departamento de Patologia i Cirurgia; 2Departamento de Psicologia de la Salut. Universitat Miguel Hernández. Alacant. 3Servei de Neurologia. Hospital General Universitari de
- Alacant.
Aquesta comunicació té com a objectiu adaptar i estudiar la fiabilitat de l’Escala DONEU en població espanyola mitjançant un procés de traducció-retrotraducció i estudi pilot per a la població final
- DIFERÈNCIES EN LA XARXA FUNCIONAL CEREBRAL PER DEFECTE RELATIVA A UNA TASCA DE CODIFICACIÓ EN MEMÒRIA EPISÒDICA EN PACIENTS AMB EA (Oral)
- V. Costumero Ramos1, A. Barrós Loscertales1, N. Ventura Campos1, J. Escudero Torrella2, M. Baquero Toledo3, C. Guillem Fort2, B. López Pesquera4, J. Mazón Herrero2, A. Camps García3, JM Laínez Andrés4, A. Bé Cayo4, V. Belloch Uarte5 i C. Àvila Rivera1. 1Grupo de neuroimatge funcional. Universitat Jaume I. 2Servei
- de Neurologia. Hospital General de València. 3Servei de Neurologia. Hospital Universitari La Fe. 4Servicio de Neurologia. Hospital Clínic Universitari de València. 5Servicio de Radiodiagnòstic. ERESA.
L’objectiu d’aquest estudi és analitzar diferències entre pacients amb MA, pacients amb Deteriorament Cognitiu Lleu (DCL) i subjectes control, pel que fa a la desactivació relativa d’àrees relacionades amb la Xarxa de Funcionament per defecte durant una tasca de codificació en memòria episòdica.
- DEMÈNCIES RÀPIDAMENT PROGRESSIVES: EXPERIÈNCIA DE 15 ANYS EN UN HOSPITAL TERCIARI (Oral)
- A. Simón Gozalbo, R.M. Vilar Ventura, M. Campillo Alpera, M.D. Martínez Lozano, J. Renau Lagranja, J. Arnau Barrés, D. Geffner Sclarsky i B. Molla Insa. Servei de Neurologia. Hospital General de Castelló.
L’Hospital de Castelló presenta aquest estudi retrospectiu a 15 anys, amb 50 pacients ingressats i diagnosticats de demència ràpidament progressiva. Presenten les dades clíniques i demogràfiques d’aquests pacients, sent la causa més freqüent la malaltia neurodegenerativa. L’etiologia priònica va suposar un 18% del total.
- TROBALLES A L.C.R. DE PACIENTS AMB DETERIORAMENT COGNITIU LLEU QUE EVOLUCIONEN RÀPIDAMENT A MALALTIA D’ALZHEIMER (Oral)
- J.A. Monge Argilés1, C. Muñoz Ruiz2, S. Martí Martínez1, A. García Escrivá3, J. Sánchez Paya4, I. Rodríguez Borja5, FJ Montoya Gutiérrez1 i C. Leiva Santana1. 1Servei de Neurologia; 2Laboratorio d’Immunologia; 4Servicio de Medicina Preventiva. Hospital General Universitari d’Alacant. 3Servei de Neurologia. Hospital Clínica Benidorm. 5Laboratorio Immunologia. Hospital Clínic Universitari de València.
Aquest estudi multicèntric analitza els nivells de AB42 en LCR en 64 pacients amb Deteriorament Cognitiu Lleu, trobant nivells menors de AB42 en aquells pacients amb evolució més ràpida a demència, davant de pacients més estables
- COMPARACIÓ ENTRE DUES TÈCNIQUES D’ANÀLISI DELS BIOMARCADORS DE MALALTIA D’ALZHEIMER A LCR (Oral)
- J.A. Monge Argilés1, C. Muñoz Ruiz2, J. Sánchez Paya3, FJ Montoya Gutiérrez1 i C. Leiva Santana1
- 1Servei de Neurologia; 2Laboratorio d’Immunologia; 3Servei de Medicina Preventiva. Hospital General Universitari d’Alacant
L’objectiu és estudiar si existeix correlació entre les dues tècniques d’anàlisi de biomarcadors de Malaltia d’Alzheimer en LCR i comparar la seva validesa. Conclouen que les dues tècniques estan altament correlacionades i la seva validesa és molt similar
- ESTUDI DE LA CONNECTIVITAT FUNCIONAL DEL HIPOCAMPO EN PACIENTS AMB DETERIORAMENT
- COGNITIU LLEU I MALALTIA D’ALZHEIMER (Oral)
- A. Barrós Loscertales1, N. Ventura Campos2, V. Costumero Ramos2, J. Escudero Torrella3, M. Baquero Toledo4, C. Guillén Fort3, B. López Pesquera5, J. Mazón Herrero3, A. Camps García4, A. Bé Cayo5, JM Laínez Andrés5, V. Belloch Ugarte6. i C. Àvila Rivera2
- 1Servei de Psicologia Bàsica, Clínica i Neurobiologia; 2Grupo de Neuropsicologia i Neuroimatge. Universitat Jaume I. 3Servei de Neurologia. Hospital General de València. 4Servicio de Neurologia. Hospital Universitari La Fe. 5Servicio de Neurologia. Hospital Clínic Universitari de València. 6Servicio de Radiologia. ERESA.
L’objectiu d’aquest estudi és analitzar les diferències funcionals en el patró d’activació i connectivitat de la xarxa de funcionament per defecte en pacients sans i amb Malaltia d’Alzheimer i DCL. L’anàlisi comparativa entre grups va mostrar diferències funcionals en l’activació del còrtex cingulat posterior i en còrtex prefrontal medial.
- ESTUDI DEL LCR EN PACIENTS AMB MALALTIA D’ALZHEIMER prodròmica (Oral)
- F.J. Montoya Gutiérrez1, J.A. Monge Argilés1, C. Muñoz Ruíz2, J. Sánchez Payá3 i C. Leiva Santana1
- 1Servei de Neurologia; 2Servei d’Immunologia; 3Servei de Medicina Preventiva. Hospital General Universitari d’Alacant.
L’objectiu és comprovar l’existència d’alteració en els biomarcadors del LCR en pacients amb MA prodròmica. Inclou 30 pacients amb MA probable, demostrant alteracions en aquests biomarcadors.
- ANÀLISI DESCRIPTIVA DE LA XARXA DE CUIDADORS DE SUPORT A CUIDADOR PRINCIPAL DELS PACIENTS AMB DEMÈNCIA DE LA PROVÍNCIA D’ALACANT (Poster)
- M.E. Toribio Díaz1, V. Medrano Martínez2, J.M. Moltó Jordá3. i I. Beltrán Blasco4. 1Servei de Neurologia. Hospital de l’Henares. 2Servei de Neurologia. Hospital Verge de la Salut. 3Servei de Neurología.Hospital Mare de Déu dels Lliris. 4Servicio de Neurologia. Hospital Clínica Benidorm.
L’objectiu d’aquest estudi multicèntric és analitzar el perfil del cuidador secundari, cuidador formal i absent implicats en la cura de pacients amb demència. Es van analitzar 129 pacients, sent la dona l’element principal en aquesta xarxa de suport.
- DÈFICIT EN LA MEMÒRIA DE RELACIONS EN PACIENTS AMB DETERIORAMENT COGNITIU LLEU (Poster)
- A. Sales Galán1, M. Fuentes Casañ1, J. Escudero Torrella2, S. Algarabel González1, V. Peset Mancebo2, JF Mazón Herrero3 i A. Pitarque Gracia1. 1Departamento de Metodologia i Ciències del comportament;
- 3Departamento de Psicobiologia. Facultat de Psicologia. 2Servei de Neurologia. Consorci Hospital General Universitari de València.
L’objectiu d’aquest treball és el de buscar possibles dèficits en els diferents components de la memòria associativa en pacients amb deteriorament cognitiu lleu comparant amb controls. El grup de controls joves presentava major rendiment que els altres grups, sent seguit pel de controls grans, i el grup de DCL
- ASSAIG CLÍNIC DE L’INHIBIDOR DE GSK-3 TIDEGLUSIB (NYPTA®) A LA MALALTIA D’ALZHEIMER (Poster)
- T. de l’Ésser Quijano1, J. Alom Poveda2, C. Antúnez Almagro3, M. Baquero Toledo4, F. Bermejo Pareja5, M. Boada Rovira6, MT Carreras Rodríguez7, M. Fernández Martínez8, A. Frank García9, P. Gil Gregorio10, M. Goñi Imizcoz11, J. Olazarán Rodríguez12, R. Reñé Ramírez13, R. Sánchez Valle14 i T. Lleó Colombo15
- 1Servei de Direcció Mèdica; 15Departamento d’Operacions Clíniques. Noscira SA. 2Servei de Neurologia. Hospital General Universitari d’Elx. 3Servei de Neurologia. Hospital Universitari Verge de l’Arrixaca. 4Servicio de Neurologia. Hospital Universitari La Fe. 5Servicio de Neurologia. Hospital Universitari 12 d’Octubre. 6Servicio de Neurologia. Fundació ACE. 7Servicio de Neurologia. Hospital Universitari de la Princesa. 8Servicio de Neurologia. Hospital de Creus. 9Servicio de Neurologia. Hospital Universitari La Pau. 10Servicio de Geriatria. Hospital Clínic San Carlos. 11Servicio de Neurologia. Hospital Diví Vallès. 12Servicio de Neurologia. Hospital GeneralUniversitario Gregorio Marañón. 13Servicio de Neurologia. Hospital Universitari de Bellvitge. 14Servicio de Neurologia. Hospital Clínic i Provincial de Barcelona.
El Tideglusib és un inhibidor de la GSK-3 amb resultats prometedors en models transgènics. S’han reclutat un total de 280 pacients amb MA lleu o moderada per a la realització d’aquest assaig clínic que s’establirà a curt termini (26 setmanes) l’eficàcia d’aquest compost.
- ESTRÈS OXIDATIU I METALLS A LA MALALTIA D’ALZHEIMER I EL DETERIORAMENT COGNITIU LLEUGER (Pòster)
- J. Alom Poveda1, N. López Riquelme2, C. Domènech Pérez1, I. Llinares Ibor1 i C. Tormo Condia2. 1Servei de Neurologia; 2Servei d’Anàlisis clíniques. Hospital General Universitari d’Elx.
En aquest treball s’analitzen els nivells de malondialdehid (MDA) com a marcador d’estres oxidatiu i de metalls oxidants en pacients amb Malaltia d’Alzheimer i DCL, respecte a un grup control. En el grup d’afectes es van trobar nivells majors de MDA, Coure i Alumini
- DEGENERACIÓ ESTRUCTURAL DE LA SUBSTÀNCIA BLANCA A LA MALALTIA D’ALZHEIMER (Poster)
- V. Costumero Ramos1, A. Barrós Loscertales1, N. Ventura Campos1, J. Escudero Torrella2, M. Baquero Toledo3, C. Guillem Fort2, B. López Pesquera4, J. Mazón Herrero2, A. Camps García3, A. Bé Cayo4, JM Laínez Andrés4, V. Belloch Uarte5 i C. Àvila Rivera1 1Grupo de Neuroimatge funcional. Universitat Jaume I. 2Servei
Visits: 8
